[162] Cic. de Off. i 28, 99 (§ [343] above); ‘verecundiam, bonum in adulescente signum’ Sen. Ep. 11, 1.

[163] ‘[obstitit] verecundia, quae multorum profectus silentio pressit’ Dial. vi 24, 2; cf. Ep. 40, 14.

[164] ‘paulatim voluptati sunt quae necessitate coeperunt’ Dial. i 4, 15.

[165] Stob. ii 7, 8, 8 a, and 11 a; Cic. Off. i 3, 8 and iii 3, 14.

[166] ὁ δ’ ἐπ’ ἄκρον, φησὶ [Χρύσιππος], προκόπτων ἅπαντα πάντως ἀποδίδωσι τὰ καθήκοντα καὶ οὐδὲν παραλείπει Stob. iv (Flor.) 103, 22 M (Arnim iii 510).

[167] ‘primum est officium, ut se conservet in naturae statu; deinceps ut ea teneat, quae secundum naturam sint; ... deinde ea [selectio] perpetua; tum ad extremum constans consentaneaque naturae; in qua primum inesse incipit et intellegi, quid sit, quod vere bonum possit dici’ Cic. Fin. iii 6, 20.

[168] ἐπιγίγνεσθαι [τῷ προκόπτοντι] τὴν εὐδαιμονίαν ὅταν αἱ μέσαι πράξεις αὗται προσλάβωσι τὸ βέβαιον καὶ ἑκτικὸν καὶ ἰδίαν πῆξίν τινα λάβωσι Stob. as above; ‘illud, quod ultimum venit, ut fidem tibi habeas et recta ire te via credas’ Sen. Dial. ix 2, 2. Epictetus uses the technical term ἀμεταπτωσία ‘unchangeable firmness of mind’ Disc. iii 2, 8.

[169] See especially Seneca, Epp. 75 and 95.

[170] Diog. L. vii 127.

[171] τὴν δὲ μεταστροφὴν τὴν ἐπὶ τὰ θεῖα οἱ μὲν Στωϊκοὶ ἐκ μεταβολῆς φασὶ γίνεσθαι, μεταβαλλούσης τῆς ψυχῆς εἰς σοφίαν Clem. Al. Strom. iv 6, 28 (Arnim iii 221).