¡Oh Antìlla dichòsa! | ¿qué màgicos sònes,
Qué lùz inefàble, | qué extràña alegrìa,
Del cièlo destièrran los nègros crespònes,
Prestàndo á esta nòche | la pòmpa del dìa?
¿Por qué tan ufàna, | tan bèlla la lùna
Con fàz refulgènte | comiènza su gìro,
Y no hày leve sòmbra | que crùce importùna
Su tròno esmaltàdo | de plàta y zafìro?
(Avellaneda, Serenata de Cuba)
Footnote 41:[ (return) ] Iriarte, of course, had written a fable or two in arte mayor verse. Cf. Fábula XXXIX.