E qui que sa terra s prenda,

El es tan flacx e chausitz

Que sol res no y contraditz;

E car ven lay als Sarrazis fellos

L’anta e’l dan que pren say vas Lymos.

Ja tró son payre car venda

No pot trop valer,

Ni s cug qu’ ieu li diga plazer,

Tró foc n’abraz e n’essenda

E n’ sian grans colps feritz;