Núm. 3, pág. 35.—Al molt alt é molt excellent Senyor lo Senyor Rey.—Molt alt é molt excellent Senyor:—No ha molts jorns passats scrivim á vostra Senyoría de ço que dins aquesta Ciutat havíem fet per vostre manament segons lo cárrech que havíem en nostres memorials. Apres Senyor som stats á Gandía, hon solament avem trobat que á vos se sien proferts mossen Lois Daragó et Ausías March. Es ver que mossen Bernat de Vilarig hi mostrá gran voluntat pero no pot per la via del duch. Apres Senyor som stats á Xátiva, de hont solament avem aut hun dels fills de mossen Bernat deçPuig. Es ver Senyor que tot hom ha gran voluntat en servir vostra Senyoría, mas los huns no poden et los altres han faenes. Mas de la major part dels queus han respost ha hom algun sentiment que en cas que vostra Senyoría ne donás guatje hi hirien molts donantlos algun acorriment. Car en veritat Senyor lo mils dispost haurá prou afer ates que noy pot hom trovar hun roçí. E jatsia Senyor que per nostres memorials no es manat que tornem aquí, pero atenent vostra presta partida á nosaltres Senyor seria imposible anar aquí et esser prets á la fy del juriol et la principal rahó per los roçins é per tal Senyor segons trametem á vostra Senyoría los memorials ab les respostes de cascuns, suplicant vos Senyor segons avem en altra letra queus placia donar nos licencia que no ajam anar aquí. Car los dits memorials va tot ço que poriem dir. Altres coses á present Senyor molt excellent noy ha que scriurer dejam á vostra Senyoría sino quens man com á humils vasalls lo qual Nostre Senyor aja en sa continua guarda donant vos ço quel vostre cor desiga. Scrita en Valencie lo primer de juliol.—Senyor molt excellent.—Los indignes embaxadors vostres qui besant vostres peus et mans se recomanen humilment en gracia et mercé de vostra Senyoría.—Archivo de la corona de Aragón. Cartas reales sin fecha del reinado de Alfonso IV de Cataluña, V de Aragón.
Núm. 4, pág. 82. Como muestras de las traducciones hasta ahora conocidas de Ausías March damos la del primer canto de amor, «Qui no es trist de mos dictats no cur», y la del canto que empieza, «Cervo ferit no desija la font» una y otra en latín, por Vicente Mariner, y las dos castellanas de este último, hechas por Baltasar Romaní y Jorge Montemayor.
TRADUCCIÓN DE VICENTE MARINER.
Elegía I
Qui non tristis adest nunquam mea carmina curet,
Aut cui non pressit pectora mœror atrox,
Quiquæ malis tritos vexantibus artus,
Non ad tristitiam quærat acerba loca.
Carmina nostra legat, mentem quatiatque tumulto.
Arte carent stulti mente renata viri