CAPÍTULO II
DEL NOMBRE SUSTANTIVO
En lo relativo á divisiones del sustantivo y reglas del género según su significación, debe ajustarse la Gramática valenciana á lo que para el castellano prescribe la Academia Española: en cuanto á las reglas del género por la terminación, sólo podrían darse aquí algunas indicaciones, puesto que no hay en realidad norma fija: atiéndase, pues, para esto, á los diccionarios de nuestra lengua.
FORMACIÓN DE LOS PLURALES
Los sustantivos valencianos que terminan en e, i, o, u, breves ó en consonante (excepto ch y s) forman el plural añadiendo una s al singular: verbigracia: Mestre, mestres; òli, òlis; rey, reys; sombrero, sombreros; sou, sous; sec, secs; perpal, perpals; arrap, arraps; virtut, virtuts; muller, mullers; cánter, cánters; etc.
Los en a breve cambian dicha vocal por la sílaba es; v. gr.: Dòna, dònes; casa, cases; poeta, poetes.
Los femeninos en á aguda toman la misma sílaba sin dejar la á; v. gr.: Troná, tronaes; casá, casaes.
Los masculinos en vocal aguda toman las letras ns para formar el plural; por ejemplo: Chermá, chermáns; be, bens; camí, camíns; meló, melóns; comú, común.
Los femeninos en ó aguda hacen lo mismo; v. gr.: Llisó, llisóns; precausió, precausións.
Los femeninos en é ó en í aguda sólo toman una s: como, fe, fes; hurí, hurís; ó la sílaba es: como fees, huríes.
A los sustantivos que terminan en ch ó s y acentúan la última sílaba, se les añade la sílaba os; v. gr.: Batech, batechos; gòch, gòchos; mich, michos; cabás, cabasos; pes, pesos; permís, permisos; mòs, mòsos; andalús, andalusos; románs, romansos; llèns, llènsos.