Camino.
Pues aquella
es Lucrecia.
García.
(Aparte. ¡Oh causa bella
de dolor tan inhumano!
Ya me abraso de celoso.)
¡Oh Camino, cuánto os debo!
Tristán.
(A Camino.)
Camino.
Pues aquella
es Lucrecia.
García.
(Aparte. ¡Oh causa bella
de dolor tan inhumano!
Ya me abraso de celoso.)
¡Oh Camino, cuánto os debo!
Tristán.
(A Camino.)