Poi dal mastro Guitton latte tenete,
assai, mi par, dovete
di vera conoscenza aver effetto,
e defettar da voi onni defetto
che non bon agia aspetto, 5
se di tal mastro bon saver avete.
O quanto, quanto e quanto esser dovete,
se bene il possedete,
glorïoso di tutto bono assetto!
E com' dovria il dir vostr'esser retto 10
e del contraro netto!
Se pensate che dico, cernerete
che la vertú si mostra in del parlare,
simel vizio v'appare,
unde, parlando, l'omo paragona 15
la sua propria persona,
perché guardar neun troppo si pò.
Or intendete ben il meo dir mo',
ch'a scoverto vo' do,
né scherm'alcun poteteci pigliare. 20
Dico: Bon è pensare,
anzi la cosa ditta, chi ragiona.

II
DOCTRINA DE CORT

Proemi de doctrina de cort.

El nom de Dieu qu'es subiranz,
paire e fill e esperitz sanz,
e guidanz de totz pecadors,
fauc mon acort pels amadors,
ques amon saber ab drechura, 5
qals es aycella parladura
ques ha en chanz major plajensa
e may avinenment s'ajensa.
E si enten molt a estendre
mon dit, nuls ab drech reprendre 10
m'en deu hom, quar en pauche escrich
no podon ges caber gran dich,
e en breus ditz confusios
se concreja mantas sazos.
Mas si eu claramen dezir 15
e may mas paraulas dir,
obs es que mos ditz s'espanda
per drech'e per longa landa;
e s'afanz feira m'en mestreygir,
vigors mon coratg' enpeeygir, 20
car ben say que ses gran afan
hom no pot far obra prezan.
Eu voil que cascus q'a pretz rics
l'entende, no avols ni tritz.
Don ieu, Teramaygnis de Piza, 25
commenz en aquesta guiza.

Començament de doctrina provincial vera e de rahonable locucio.

Tot en aysi con le rubis
sobre totas peyras es fis
e l'aurs soblels metailz cars,
sobre totz razonatz parlars 30
parladura lemoyzina
es mays avinentz e fina,
quar il quays se razona
con la gramatica bona
per tots los nombres singulars 35
e per tots los plurals anars
e per cas e per drech genre
la deu dir qui l'am' apenre,
e per paraulas ajectivas
e per finas substantivas, 40
per comunas, oblichs e retz;
masculis genre e femnis dretz,
per personas e per temps
e per motz escriutz ensemps,
e per razon continuada 45
qui per obs no sia biaysada,
e per totas verayas parts
d'orazion qui grazid'artz
qui te lo sieu cami ubert
del parlar razonat per cert: 50
so es pels verbs e per los noms,
pels particips e pels pronoms,
averbis, prepozicions,
conjunsions, interjesions.
Perque vuoil sapchatz, amador 55
qui deziratz haver valor,
que totas paraulas bonas
substantivas genr' e personas
demostron puramen e genz
e sostenon grandamenz, 60

e sostengudas son vez tal
e substansi' han natural.
Las ajectivas son del nom,
del particip et del pronom,
qui no podon sens nom estar 65
e han plural e sengular,
e mostron calitat e gen
e person'en entendimen.
Des preposicions aqui
e des averbis atressi 70
e conjunsion, ieu vos dic,
e enterjession, amic,
quar singulars ni plurals han,
ni demostron genre, ni van
per personas ni per temps jes, 75
la lur parladura no es
sostenguda per alcun fach
ni sosten, tan ha flach contrac.
Las sustantivas aytals son:
«Emperayre», «reys» e «baron», 80
e totas autras qui en ver
mostron substansa qui vezer
se pot o qui vezer nos pot.
Don ieu vos dich en cestui mot
qu'an nom per ço substantivas 85
car sostenon ajectivas;
e podets far oracion
ses ajectivas ab razon,
ab lo verb, aysi com ieu dic:
«Seigner suy del castell de Vic». 90
Encara: «Cavalliers melur
per jutge Ugolim de Galur».
Ajectivas hom appella,
aysi com «bos», «bels», «bona», «bella»
«fortz», «plazens», «sufrens» e «vils», 95
«avinenz», «temenz» e «sotils»

e las autras per semblansa
qui mostron qual ses substansa,
o que cant, o que fay,
o que sofre, o can que vay; 100
ajectivas hom las clama
quar dreig entendimen brama
le lur lavors ses valedor
de la substantiva color.
De los ajectius parlars 105
de tres maneyras es l'afars:
masculin apeyla hom l'un,
l'autre femnin, l'autre comun.
Mascolis con «bos» e «blancs»,
«gays» e «beyls», e «larcs» e «francs», 110
e tuyt cill qui mascle mostron.
Le femnis es tot aysi con
ieu divisi aqui: «franca»,
«bona», «bella», «gaya», «blanca»,
e tuyt acill qu'hom repauza 115
ges en la femnina cauza.
Le comuns es si con «sufrenz»,
«fortz», «vils» e «sotils» e «plazens»,
e tots ceyls de tal maniera
obs es q'hom comuns enquiera, 120
car los pot hom tan ben asir
ab mascle com ab femne dir.
Ara tot ayso voil sapchatz
que gramatica en vertatz
cinc genres razonatz fay: 125
masculin e femnin veray,
neutre, comu et omne cert,
mas, si con hay enanc proert,
las paraulas substantivas
e totas las ajectivas 130
son en chanz sotz masculinas
o comunas o femninas,

e en la lur entension.
Petitas e grandas son,
e hom las grandas asear 135
ben pot e breumen pauzar
enl sengular nominatiu
e encaras el vocatiu
pel neutre ques es tant adautz,
con dis d'Aurenga Rembautz: 140
«Assats m'es bel, que de novell»:
e con dic: «Mas mes q'has castell,
e ben m'es aupranar vas Piza».
Si van li autre d'aytal guiza.
Gramatica fay femnina 145
«arbres» e chanz mascolina,
e en chanz es femnin «amors».
en gramatica mascle «cors»
en gramatica neutre «amar»
e comuns es ditz en chantar. 150
Aysi totas autras del nom
paraulas masculinas son
o femninas o comunas,
que no ne romanen alcunas
enforas aycellas totas 155
de las quals bay fachas notas
qui per cert han breviamenz
pel neutre so sapcha, laienz;
e nos pot noms substantius
abreviar, mas l'ajectius. 160
Ben devetz tuyt saber ara
lo parlar qui non esgara
e celui qu'entendimen fin
ha de masclin e de femnin.
La parladura ajetiva 165
e tota la substantiva
s'alonga enls nombres amdos,
et dels ses cas es la razos;

so es dels singular retz rics
e de tots les plurals oblics, 170
quar ensemps tuit se resemblon;
e atressi s'abrevion
en tots los oblics sengulars,
encar en los rets plurals cas,
car se resemblo eyzamen; 175
don vos daray semblan parven
de totz retz e oblics complitz
con dis us trobayre grazitz,
e hac nom Giraudos le Ros:
«e qui es mos ‘amichs’ bos 180
mostren sa beyla semblança,
quar jur que longe sperança».
‘Amics’ es le nominatius
singulars, mas vocatius
es, con dis cell qui fes la cort: 185
«‘Amics’, q'has dich? no sabs confort
Son egieignos, e gallart
miey dich e miei sotil dart».
Encar escriu en aquest fueil
si con dis en Pons de Capdueill: 190
«‘Amichs’ Beutranz, lo trop amar
no vullatz ni lonc esperar».
E le pros en Peyre Vidals
enls oblics plurals ditz motz tals:
«E mos cars filz le coms Henrics 195
ha destrutz totz sos enemics».
Ara vuoill dir dels plurals retz,
q'auzitz los sengulars havetz,
con dis Andrians del Palais,
trobayre bon e verays: 200
«Per qu'ieu part egalmenz
lo mal quim fay doler,
quel terc vuoll retener,
quar totz es trop cozenz.

L'autre terç per m'amor 205
partan tot entre lor
‘miei amich’ a lur taill;
qui no n'ha nos baraill».
Gauselm Fayditz qui hac pretz fi
dis enl nominatiu aysi: 210
«Quan ‘dui amic’ s'acordon deu voler
so que l'us vol zo deu l'autre voler».
Del vocatiu plural retrayre
vuoill con dis n'Ucs, fis trobayre:
«‘Amic veray’, a vos me playgis 215
quar fin'amors no me refraygis».
L'oblic singular vos desveili
com dis en Girautz de Borneil:
«E ‘tot home’ qui ben ames
hag' robs qu'un bon amic trobes 220
en cuy no s'anen duptan».
E dis Folquets de pretz prezan
qui dis sobre tots chantars amoros:
«Mas trop servirs tendan mantas sazos,
quar ‘son amic’ en pert hom, so auch dir». 225
Per que ieu vuoill que deiatz presumir
e conoyser ben o may
lo parlar tot qu'ausy vay,
quar totz per aytal semblan
se parla con dic denan; 230
e per que mai entendimen
n'aiatz, dic son variamen.

Nominatiu, «hic amics»; genetiu, «amic»; datiu, «amic», acusatiu, «amic»; vocatiu, «amics»; ablatiu, «ab amic», «per amic», «del amic», «en amic», «ses e senes amich». E plural, «amic»; genitiu, «amics»; datiu «amics» acusatiu, «amics»; vocatiu, «amic»; ablatiu, «ab amics», «pels amics» «dels amics», «en amichs», «ses e senes amics», etc.

Dich ay con en aluoygnamen
es ditz e en abreviamen
le parlars ad retz mascolis, 235
ara diray dels feminis.
Parladura femmina
tals en «a» finis es declina,
aysi con «domna», «blanca», «bella»,
«gaya», «poma» e «isnella», 240
e mantas de cestui anar
con savis hom pot esgarar,
e con dirai vai sos cors,
ses alcunaz autras colors,
e es breus els cars sengulars 245
e long els plurals variars.
Dels singulars vos dauc aytals
semblanç com dis Peyre Vidals
qui no hac la valor manca:
«Car' ‘amia’ dos'e ‘franca’, 250
convinenz e ‘bell'’ e ‘bona’,
mos cors a vos s'abandona».
Encara dis Fabres d'Uzes le bos:
«Nom platz rics hom si no es amoros,
nim play ‘domna’ si gent no acuellis, 255
nin play donzelz si de gauch no servis».
Dic hay cons deu abreviar,
ara dich cos deu aluoignar.
D'en Bernat de Ventadorn, q'hac
pretz sobrels bos, ieu vos retrac 260
qar dis en sa chanson en ver:
«De la ‘domnas’ me dezesper».
Encara vos don semblanz
aysi con dis en Andrianz:
«Ay ‘domnas’ e seygnor 265
de Proens' e d'aillor».
Eu voil que vos dejatz garar
si con ieu vari son anar.