LA PASTOURELLE
La pastourelle, appelée aussi Vaqueyras (vachère), était une poésie pastorale dialoguée entre un Troubadour et une bergère. Les plus remarquables ont été composées par Giraud Riquier, Jean Estève, de Béziers, et Poulet, de Marseille.
Voici, comme exemple, une pastourelle de Jean Estève, qui date de 1283:
El dous temps quan la flor s’espan.
Sus’el Verjan ab la verdor.
M’anava totz sols delechan.
Del joi pessan que m ven d’amor
En un deves anhels garan
Ien vi donan ab sur pastor
Gaia pastorella,
Covinent e bella,
Que vesti gonella
D’un drat velat belh,
E’l pastorelh.
Pres d’elh me mis en loc rescos,
Que nult de dos no m pose vezer,
E’l pastora moc sos razos
Cum gai’e pros; e dis: per ver.
Gui mon paire m vol dar espos
Vielh, raïnos, e ric d’aver.
—Mal’er La Chanzida,
Dis Gui, sius marida,
N’a Flors, ans oblida
Selh que per marit
Avotz chauzit.
—En Gui, mos cor vos es volvenz,
Quar praupamens vos vei estar,
—Na Flors paupre jov’es manens,
Quau vin jouzens, pus ses duptar
Que’l vielh ric qu’es tot l’an dolens;
Qu’aur ni argens nol pot joi dar.
—En Gui, que queus aia
Dig, amor veraia
Vos port, nous desplaia;
Que fin cor verai
Amies, vos, ai.
Del loc don los agui scotatz
Vengui empatz tro alho ses brui,
Coizan los trobiei abrossatz,
D’amor nafratz, joi entr’amdui
Saludici los, mos ver sapchatz
Que saludatz per elhss no fui;
E’l pastora blonda
Dis non janziouda:
«Senher, Diens cafouda
«Qui joc jouziou
«Tolh al bel blon.»
—Na Flors, per queus desplatz de mi
Mas quez a’n gui quar aissé so?
—Senher, vos nostres noms cossi
Sabetz aissi? ans me sap bo,
—Na Flors, tan pres era d’aissi
Que’ls noms auzi e la tenso.
Senher noi fo facha
Falor ni attracha.
—Toza, gui s’en Gacha
De ben fai atrag
Qu’a tos temps fag.
Ma razo retracha,
Ses tota empacha
Parti m de lur pocha.
Non lur fi empog;
Pas m retrag.
En Guillem n facha
De lodeva gacha
De valor autracha,
Per qu’ieu s’onor gach,
Bel rai, be fach[74].»