De l’Autisme Adounai éu sublime grand-prèire
Que dins sis inne sant enaurè nòsti crèire
Sus li courdello d’or de l’arpo de Sioun,
En atestant lis Escrituro
Li devot Farisen cridèron sus l’auturo
Que n’avié gens de religioun.
Eu, lou grand pietadous, que, sus la catastrofo
De nòstis ancian rèi, avié tra sis estrofo
E qu’en mabre poumpous i’avié fa’n mausoulèu,
Dóu Reialisme li badaire
Trouvèron á la fin qu’èro un descaladaire,
E tóuti s’aliunchèron lèu.
Eu, lou grand óuratour, la voues apoustoulico,
Que faguè dardaia lou mot de Republico
Sus lou front, dins lou cèu di pople tresanant,
Pèr uno estranjo fernesio
Tóuti li chin gasta de la Demoucracio
Lou mourdeguèron en renant.
Eu, lou grand ciéutadin que dins la goulo en flamo
Avié jita soun viéure e soun cors e soun amo,
Pèr sauva dóu voulcan la patrio en coumbour,
Quand demandè soun pan, pechaire!
Li bourgés e li gros l’apelèron manjaire,
E s’estremèron dins soun bourg.
Adounc, en se vesènt soulet dins soun auvàri,
Doulènt, emé sa crous escalè soun Calvàri ...
E quàuqui bònis amo, eiça vers l’embruni.
Entendeguèron un long gème,
E pièi, dins lis espàci, aqueste crid suprème:
Heli! lamma sabacthani!
Mai degun s’avastè vers la cimo deserto ...
Emé li dous iue clin e li dos man duberto,
Dins un silènci grèu alor éu s’amaguè;
E, siau coume soun li mountagno,
Au mitan de sa glòri e de sa malamagno,
Sènso rèn dire mouriguè.
LA COUPO
Prouvençau, veici la coupo
Que nous vèn di Catalan:
A-de-rèng beguen en troupo
Lou vin pur de noste plant!
Coupo santo
E versanto,
Vuejo à plen bord,
Vuejo abord
Lis estrambord
E l’enavans di fort!