Anglia, num lacrymas? rides; lacrymare quid obstas?
Dum vixit, lacrymas; dum moritur, jubilas. 10
Canta,[694] tamen penses, dum vixerat, Angligenenses
Vibrabant enses, bella nec ulla timent.
Undique bella fremunt nunc, undique prœlia surgunt:
Noster honor solus, filius, ecce, suus!
Noster honor solus, qui pondera tanta subire
Non timet, intrepidus arma gerenda vocat;
Arma gerenda vocat, (superi sua cœpta secundent!)
Ut quatiat Pallas ægida sæpe rogat.