La veu de mort li es melodiosa.
Cant XXXII.—Quins tan segurs, etc.
Abierto el pecho á la esperanza de que el de su amada no se cerrará á su consuelo, cree otras veces que debe alargarse su vida siquiera porque mientras ésta dure han de durar las alabanzas de aquélla.
Aytant com puch iré vida allargant
Perque l'estrem de tots mals es la mort;
No'm trob esforç per haverne conort..... etc.
La donchs morré com parlá no'm volreu,
E tinch per foll qui de mort no's defen:
Aquella es darrer dan é turment,