Plena de seny, no'm abreujeu lo viure,
Car mentre visch vostre lahor s'allarga;
E vos lohant no'm trob la boca amarga
Ne tard' la má com de vos vull escriure.
Cant. XXII.—Tal só com cell, etc.
Perdida otras veces aquella misma esperanza, renuncia á toda consolación y hasta llega á creer que es para él un gran mal que pueda hallar defensa contra la tristeza;
Hont es lo loch hont ma pensa repose?
Hont será hom que mon voler contente?
Ab escandall jo cerch tot fons e tente
E port no trob hont aturar me gose.