Lo que d'abans de tot vent me guardava
Ara es en mi cruel platja deserta:
Vagabunt vaig la casa qui m'es certa;
Treball es gran en part hont yo vagava.....
Ya res del mon dolor no'm pot defendre;
Perdut es ja tot lo goig de mon viure;
Á mos amichs de tristor puch escriure,
No'm basta temps á poder m' en rependre.
Tant la tristor afalaga ma pensa
Que tot m'es trist quant puch hoir ne veure,