Pretérito perfecto
Diguí, digueres, digué, diguérem, diguereu, digueren.
Imperativo
Digues tu, diga ell, diem ó digam, diéu ó digáu, diguen.
Presente de subjuntivo
Diga, digues, diga, diguem ó digam, diguéu ó digáu, diguen.
Pretérito imperfecto
Diguera y diría, digueres y diríes, diguera y diría, diguérem y diríem, diguereu y diríeu, digueren y diríen.
Gerundio... Dient.
Participio... Dit.
La segunda persona del singular del imperativo suele adoptar la forma dis cuando se le afija un pronombre; v. gr.: disho, disli.