[401] Pane e noci, Vita da sposi.

[402] Cfr. Caballero. Cuentos y poesias populares andaluces, nel cuento che s'intitola: La suegra del diablo. «Siendo para Panfila el pelar la pava una perspectiva mas halagüeña que la caldera de la lejía, dejò que se degañotase su madre, y acudió à la reja.»

[403] Lo riferisco in nota per la sua stranezza:

Che bel piasì ch' l'è p'r mi
Esse si tant bin vestì.
Im ved propi a sté bin
In grassia d'l spus Giuvanin.
S'era bütame a t'rmolé,
Quand la cüsinera l'è vnüme a ciapé;
Ma, avend sentì che, p'r mia mercede,
Am fasìu vnì a pusséde
Tüta la bela cumpagnia
D' sta spusiña tant'alegra e ardìa,
Sübit sunt vultame in alegrìa.
Oh! am pias pi esse an mes a ste spusiñe
Ch'andè tüt 'l dì cun cule galiñe.
An sissì i god üna perfeta tranquilità
Suvra sta taula tan bin parià.
Pitu l'é 'l me nom e sun ün nubilass,
L'ai mai fait nen autr che mangié e andé a spass.
Oh! l'ai propi sempre mangià e beivü alegrament
A vnì fin adess che vöi fé me testament.
Mi vöi pa fé cum a fan certi fasöi
Ch'as fan d'tuiru fin an s'y öi,
Pöi a fan nen testament p'r nen discürbì i so anbröi.
'L fatt me l'è franc e liber; d'nans e drè l'é tüt me.
A j'é pa ün ch'a pössa ciameme i me dui dné.
Andé dunque dal nudar; i vöi agiüsté bin i me afé,
P'r ch'ai sia pöi nen da litighé.
Sì a j'é i testimoni ch'a sun Simon Gervas e Peru
Carlin Bastian Giüspin e Toni 'l gneru.
Chiel, sur nudar, ch'a scriva vuluntré; che lu vöi cuntenté
P'r l'ultima scritüra che i l'ai da fé.
Lass i me oss a ün can bel gross.
La mia carn la lass a la cüsiniera e quand a sìa bin agiüstà,
A smijrà bin buña à tüta quanta la taulà.
Tüta la mia piüma pi fiña
Ch'a serva a fé la pajas'tta p'r büté ant cula cün'tta.
E arivand la necessità,
A sarà pöi già parià.
Oh! adess a j'é 'ncura 'l nudar,
Vöi pa passé da avar.
I lass dal bech an sü e dal pnass an giù:
E se a n'a pa pru, ch'as grata 'l cü.

[404]

Missa haec face,
Hymenaeum, turbam, lampadas, tibicinas.

[405] «O voi, padre della sposa, vi presenteremo la penna d'oca; ora che avete maritata la figlia conviene pagarle la dote. O voi, padre dello sposo, vi presenteremo il fior di ortica, affinchè non la teniate nè peggio nè meglio che se fosse vostra figlia. O voi, signora sposa, che siete sì ben vestita, ci sembrate il nostro mandorlo quand'esso è sì bene fiorito. O voi, signore sposo, che siete sì bene vestito, voi sembrate il nostro pesco quando è sì bene fiorito. O voi, signora sposa, vi presenteremo il ramo, e se l'uomo non è bello sarà tanto più gentile. O voi, signore sposo, vi daremo da intendere che abbiamo portati questi fiori, perchè ce li facciate vendere.»

[406] «Voi, signora sposa, vi presenteremo una ghianda bucata; quando l'uomo venga per battervi, pigliate la valle de' prati. S'ella si trova lesta, si butta giù dalla finestra; se si trova snella, essa piglia la valle dei prati.»

[407] Dintorni di Fenestrelle.

[408] In Nuptias Juliae et Manlii.