Nominatio, «baros»; genetio, «baron»; datio, «baron»; acusatio, «baron»; vocatio, «baros»; ablatio, «ab baron». Et plural, «baron»; genetio, «barons»; datio, «barons»; acusatio, «barons»; vocatio, «o baron»; ablatio, «ab barons», etc.
Encar', amic, devetz saber
q'els primiers retz hom ditz «seygner»,
415
«hom» e «nebotz», «abas» e «coms»,
«prestres» e «pastres» e «vescoms»,
e tuyt li sengular oblic;
e li rech plural van cous dic,
si con: «home», «nebot» e «comte»,
420
«preveyre», «pastor» e «vezcomte»,
«seygnor» e «abat» e «enfan»;
li oblic plural con diray van,
con «coms» e «enfans» e «senyors»,
«homes», «preveres» e «pastors»;
425
e per que may saber n'haiatz
ieu vari «seygnor», so sabchatz:
Nominatio, «seygner»; genetio, «seignor»; datio, «seignor»; acusatio, «seignor»; vocatio, «seigner»; ablatio, «seignor». Et plural, «seignor»; genetio, «seignors»; datio, «senyors»; acusatio, «seignors»; vocatio, «seignor»; ablatio, «ab seignors».
Dels verbals nons sapchatz aqi
que de tres manieras son, si
con «trobayre» e «chantayre»,
430
«consirayre» e «amayre»
e «contrayre» e «mentire»
e «sufrire» e «jauzire»,
e encara «devineyre»
e «valeyre» e «condeyre»;
435
aysi con hai escrig adretz
fan tuit els singulars retz
e en totz los oblics primiers
e en los retz plurals en vers,
aysi fan tuit con «chantador»,
440
«mentidor» e «devinador»,
els plurals oblics en «ors»
fan aysi con fay «amadors»;
e per un mostraran si con
tuit li autre se varion:
445
Nominatio, «trobayre»; genetio, «trobador»; datio, «trobador»; acusatio, «trobador»; vocatio, «trobayre»; ablatio, «ab trobador». Et plural, «trobador»; genetio, «trobador»; datio, «trobadors»; acusatio, «trobadors»; vocatio, «trobador»; ablatio, «ab trobadors».
De los comuns ajectius,
vuoill dir e de lur cors honrius,
qui fan enls primiers retz, «mellers»,
«menres», «jensers» e «maers»
«pejers», «sordejers» e «bellayre»;
450
dels primiers oblics retrayre
vos dei, qi fan tuit en «or»,
si con «jensor» e «bellazor».
Eu plural hom los deu luoygnar
con s'eschai e abreviar,
455
segon que lur er ayziva
parladura substantiva;
per que ab la mascolina
parladura ysis declina:
Nominatio, «mellers»; genetio, «mellor»; datio, «mellor»; acusatio, «mellor»; vocatio, «mellers»; ablatio, «ab mellor». Et plural, nominatio, «mellor»; genetio, «mellors»; datio, «mellors»; acusatio, «mellors»; vocatio, «mellor»; ablatio, «ab mellors», etc.
Pois qu'eu vos hai parlat del nom,
460
razonar dezir del pronom,
e derrier del verb diray,
en aysi con mell sabray,
perque sapchas, amanz grazitz,
que en lo primier rech hom ditz
465
«aycel», aquel, e «el», «cel», «cest»,
«autre», «nos», «tos» e «aquest».
En los primier oblics s'adui
«luy», «celuy» e «cestui»;
enl rech plural ditz hom «il»
470
«aquil», «autre», «aquest» e «cill»;
enl oblics plurals ditz hom «els»,
«autres», «sos», «mos», «los» e «aquells»;
e tot aysi con «cel» declin
van tuyt li autre mascolin:
475
Nominatio, «cel»; genetiu, «celui»; datio, «celui»: accusatio, «celui»; ablatio, «celui». Et pluraliter, «cel»; genetio, «cels»; datio, «cels»; acusatio «cels».
Auzit havetz del mascolin,
araus diray del feminin
qu'el primier rech deu hom dir «il»,
«ma», «ta», «sa», «autra» e «cil»;
e tuyt li singular oblic
480
van en aysi com ieu vos dic:
«ma», «ta», «sa», «la», «cella», «cesta»,
«autra», «lei» e «aquesta»;
e en totz los plurals cas
van aysi com «mas», «tas», «las», «sas»,
485
encara «autras» e «cellas»,
«aquestas», «cestas» e «aquellas».
Enls singulars ditz hom «nostra»,
«sieua», «tieua» e «vostra»,
e en los plurals fay «sieuas»,
490
«nostras», «tieuas» e «mieuas»;
e per q'haiatz major membrança
ieu vos declin «il» ses duptansa: