Si goderono e se ne stiedero,
Ed a me nulla mi diedero.

NOTE

[1] Più comunemente: Belinda e il Mostro; ed anche Rosina e il mostro. Raccolta dall'Avv. Prof. Gherardo Nerucci. Il Liebrecht annota:—«Der Haupttheil dea Märchens (bis zur Verwandlung des Ungeheuers in einen schönen Jüngling) entspricht dem Märchen aus dem Schwalmgegend, angeführt von Grimm. Kinder—Märchen III, 152 zu N.º LXXXVIII. Das singende, springende Löweneckerchen.»—La connessione della prima parte di questa fiaba col mito della Psiche è evidente e salta agli occhi. Cf. con lo esempio milanese, che segue.

L'OMBRION.[]

Ona volta gh'era on papà[ii]. El gh'aveva tre tosànn[iii] e l'era molto[iv] pover e l'andava à cercà la caritàa, per portà a cà de mangià a sti sò tosànn. E on dì, gh'han ditt de portagh a cà on pòo d'aj[v]. L'è andaa fœura de cà, l'è passàa d'on sit, l'ha vist on bell giardin, e l'è andàa dent[vi]. L'ha vist, che gh'era on bell scepp[vii] d'aj; e l'è andàa là e n'ha cattàa on poo. In del strappàll, l'è borlàa per terra e l'ha ditt:—«O daj[viii]!»—E gh'è compars come on'ombria. E st'ombrion l'ha ditt:—«Còsse te set vegnuu a fa cont st'aj?»—E lu, l'ha ditt, che l'è per portà a cà ai sò tosànn, che gh'han ditt lor de andà a cattall. E lu, l'ombrion, el gh'ha ditt:—«Ben! o ti te menet chì diman a st'ora vunna di tò tosànn, o la tòa vitta l'è andada.»—E lu, sto pover—òmm, l'è andàa a cà tutt stremìi[ix] a piang. I so tosànn gh'han ditt: cosa l'era, che lu el gh'aveva? E lu l'ha ditt quell, che gh'era success. Donca[x] i tosànn, la maggior l'ha vorùu minga andà, la segónda nanca[xi], e la minor l'ha ditt:—«Ghe andaròo mi!»—e l'è andada lee in sto sit cont el pà[xii]. E quand el pader l'è stàa là con la sòa tosa, l'ha fàa a la stessa manera, che l'aveva fàa, quand l'ha strappàa l'aj. E allora l'è compars l'ombrion e l'ha ditt:—«Lassala chì, che la toa tosa l'è in bon man e la patirà minga.»—L'ha menada giò d'ona scaletta; e quand l'è stada giò, l'ha veduu on magnifich sit, inscì bell, ch'el pareva on palazz. E no ghe mancava nient, qualunque cossa, che lee la podeva desiderà. Solament, che la gh'aveva semper st'ombrion denanz ai œucc[xiii], e la podeva mai pizzà el ciàr[xiv] de sera; el gh'aveva proibìi lu, ch'el voreva minga, che de nott se pizzass el ciàr. E, quand el dormiva, lee, le sentiva a ronfà[xv] come ona persona. E la ghe voreva molto ben: la s'era tant affezionada, che la ghe voreva molto ben. La gh'ha cercàa el permess d'andà a cà a trovà i sò sorej[xvi] e el sò pà. E lu ghe l'ha daa el permess domà[xvii] per vintiquattr'or[xviii]. E lee, la gh'ha promess, che la saria vegnuda prima anca di ventiquattr'or. L'è andada a cà, l'ha trovàa i sò sorej e el sò pà; e la gh'ha cuntàa, che la stava inscì ben, che ghe mancava nagott[xix]. La gh'aveva el dispiasè, che la podeva minga pizzà el ciar, e che la nott la sentiva l'ombrion a ronfà come ona personna. Lor, i sorej, gh'han daa de podè pizzà el ciar; candela e zolfanej[xx], per pizzà el ciar quand lu, l'ombrion, el dormiva. I sorej voreven tegnilla là; e lee, la gh'ha ditt:—«No, poss no, perchè gh'hoo promess, che saria andada prima di vintiquattr'or.»—L'è andada; e lu, l'era là a ricevela. E l'è staa content, perchè l'è andada anmò[xxi] prima de quel, che lu, el gh'aveva ditt. La sera, quand hin andàa a dormì, lee, l'ha lassàa indormentà; e pœu l'ha pizzàa el ciar. E l'ha vedùu, che l'era on bellissem gioven. El gh'aveva al coll on cordon cont attach[xxii] ona ciavetta[xxiii]. Ghe l'ha tiràda via e l'è andada a provà in di stanz, che gh'era intorna al só palazz, per vedè, dove l'è, che l'andava ben sta ciav. L'ha trovàa, che in sta stanza gh'era denter tanti donn, che lavoraven e che diseven:

Fee fass, patton[xxiv] e pattej [xxv]
Per el fiœu del Re.

E pœu l'ha saràa su e via l'è andada. Gh'è vegnuu a la contra lu, l'ombrion, in forma d'on bel gioven[xxvi]. El gh'ha ditt:—«Adess, pòdem pu stà insemma!»—E lee l'ha ditt:—«Insegnem, dove hoo de andà; che mi ghe andaròo, dove te vœut.» —Lu, el gh'ha ditt:—«Va a la cort del Re, che mi soo, che lu l'aloggia i forestee[xxvii], quej, che desideren de andà là. Che tutt i nott vegnaròo mi a trovatt.»—Lee, l'è andada; e là l'han aloggiada. La prima nott, che l'ombrion l'è andàa a trovalla, gh'è ona lampeda là sul scalon; e, quand l'era là, el ghe diseva:

Lampada d'argento, stoppino d'oro,
La mia signorina riposa ancora?

E la lampeda, la ghe diseva: