E mon jorn clar al homes es nit fosca,
E visch d' açó que persones no tastan.
Tant en amor l' esperit meu contempla
Que par del tot fora del cos se aparte,
Car mes desigs no son trobats en home,
Si no en tal que la carn punt no 'l torbe.
Y de una manera más clara y expresiva en la siguiente esparsa:
Si com los sants sentints la lum divina
La lum del mon conegueren per ficta,
E menyspreant la gloria mundana