Començament de doctrina provincial vera e de rahonable locucio.

Tot en aysi con le rubis
sobre totas peyras es fis
e l'aurs soblels metailz cars,
sobre totz razonatz parlars
30
parladura lemoyzina
es mays avinentz e fina,
quar il quays se razona
con la gramatica bona
per tots los nombres singulars
35
e per tots los plurals anars
e per cas e per drech genre
la deu dir qui l'am' apenre,
e per paraulas ajectivas
e per finas substantivas,
40
per comunas, oblichs e retz;
masculis genre e femnis dretz,
per personas e per temps
e per motz escriutz ensemps,
e per razon continuada
45
qui per obs no sia biaysada,
e per totas verayas parts
d'orazion qui grazid'artz
qui te lo sieu cami ubert
del parlar razonat per cert:
50
so es pels verbs e per los noms,
pels particips e pels pronoms,
averbis, prepozicions,
conjunsions, interjesions.
Perque vuoil sapchatz, amador
55
qui deziratz haver valor,
que totas paraulas bonas
substantivas genr' e personas
demostron puramen e genz
e sostenon grandamenz,
60
e sostengudas son vez tal
e substansi' han natural.
Las ajectivas son del nom,
del particip et del pronom,
qui no podon sens nom estar
65
e han plural e sengular,
e mostron calitat e gen
e person'en entendimen.
Des preposicions aqui
e des averbis atressi
70
e conjunsion, ieu vos dic,
e enterjession, amic,
quar singulars ni plurals han,
ni demostron genre, ni van
per personas ni per temps jes,
75
la lur parladura no es
sostenguda per alcun fach
ni sosten, tan ha flach contrac.
Las sustantivas aytals son:
«Emperayre», «reys» e «baron»,
80
e totas autras qui en ver
mostron substansa qui vezer
se pot o qui vezer nos pot.
Don ieu vos dich en cestui mot
qu'an nom per ço substantivas
85
car sostenon ajectivas;
e podets far oracion
ses ajectivas ab razon,
ab lo verb, aysi com ieu dic:
«Seigner suy del castell de Vic».
90
Encara: «Cavalliers melur
per jutge Ugolim de Galur».
Ajectivas hom appella,
aysi com «bos», «bels», «bona», «bella»
«fortz», «plazens», «sufrens» e «vils»,
95
«avinenz», «temenz» e «sotils»
e las autras per semblansa
qui mostron qual ses substansa,
o que cant, o que fay,
o que sofre, o can que vay;
100
ajectivas hom las clama
quar dreig entendimen brama
le lur lavors ses valedor
de la substantiva color.
De los ajectius parlars
105
de tres maneyras es l'afars:
masculin apeyla hom l'un,
l'autre femnin, l'autre comun.
Mascolis con «bos» e «blancs»,
«gays» e «beyls», e «larcs» e «francs»,
110
e tuyt cill qui mascle mostron.
Le femnis es tot aysi con
ieu divisi aqui: «franca»,
«bona», «bella», «gaya», «blanca»,
e tuyt acill qu'hom repauza
115
ges en la femnina cauza.
Le comuns es si con «sufrenz»,
«fortz», «vils» e «sotils» e «plazens»,
e tots ceyls de tal maniera
obs es q'hom comuns enquiera,
120
car los pot hom tan ben asir
ab mascle com ab femne dir.
Ara tot ayso voil sapchatz
que gramatica en vertatz
cinc genres razonatz fay:
125
masculin e femnin veray,
neutre, comu et omne cert,
mas, si con hay enanc proert,
las paraulas substantivas
e totas las ajectivas
130
son en chanz sotz masculinas
o comunas o femninas,
e en la lur entension.
Petitas e grandas son,
e hom las grandas asear
135
ben pot e breumen pauzar
enl sengular nominatiu
e encaras el vocatiu
pel neutre ques es tant adautz,
con dis d'
Aurenga Rembautz
:
140
«Assats m'es bel, que de novell»:
e con dic: «Mas mes q'has castell,
e ben m'es aupranar vas Piza».
Si van li autre d'aytal guiza.
Gramatica fay femnina
145
«arbres» e chanz mascolina,
e en chanz es femnin «amors».
en gramatica mascle «cors»
en gramatica neutre «amar»
e comuns es ditz en chantar.
150
Aysi totas autras del nom
paraulas masculinas son
o femninas o comunas,
que no ne romanen alcunas
enforas aycellas totas
155
de las quals bay fachas notas
qui per cert han breviamenz
pel neutre so sapcha, laienz;
e nos pot noms substantius
abreviar, mas l'ajectius.
160
Ben devetz tuyt saber ara
lo parlar qui non esgara
e celui qu'entendimen fin
ha de masclin e de femnin.
La parladura ajetiva
165
e tota la substantiva
s'alonga enls nombres amdos,
et dels ses cas es la razos;
so es dels singular retz rics
e de tots les plurals oblics,
170
quar ensemps tuit se resemblon;
e atressi s'abrevion
en tots los oblics sengulars,
encar en los rets plurals cas,
car se resemblo eyzamen;
175
don vos daray semblan parven
de totz retz e oblics complitz
con dis us trobayre grazitz,
e hac nom
Giraudos le Ros
:
«e qui es mos ‘amichs’ bos
180
mostren sa beyla semblança,
quar jur que longe sperança».
‘Amics’ es le nominatius
singulars, mas vocatius
es, con dis cell qui fes la cort:
185
«‘Amics’, q'has dich? no sabs confort
Son egieignos, e gallart
miey dich e miei sotil dart».
Encar escriu en aquest fueil
si con dis en
Pons de Capdueill
:
190
«‘Amichs’ Beutranz, lo trop amar
no vullatz ni lonc esperar».
E le pros en
Peyre Vidals
enls oblics plurals ditz motz tals:
«E mos cars filz le coms Henrics
195
ha destrutz totz sos enemics».
Ara vuoill dir dels plurals retz,
q'auzitz los sengulars havetz,
con dis
Andrians del Palais
,
trobayre bon e verays:
200
«Per qu'ieu part egalmenz
lo mal quim fay doler,
quel terc vuoll retener,
quar totz es trop cozenz.
L'autre terç per m'amor
205
partan tot entre lor
‘miei amich’ a lur taill;
qui no n'ha nos baraill».
Gauselm Fayditz
qui hac pretz fi
dis enl nominatiu aysi:
210
«Quan ‘dui amic’ s'acordon deu voler
so que l'us vol zo deu l'autre voler».
Del vocatiu plural retrayre
vuoill con dis n'Ucs, fis trobayre:
«‘Amic veray’, a vos me playgis
215
quar fin'amors no me refraygis».
L'oblic singular vos desveili
com dis en
Girautz de Borneil
:
«E ‘tot home’ qui ben ames
hag' robs qu'un bon amic trobes
220
en cuy no s'anen duptan».
E dis
Folquets
de pretz prezan
qui dis sobre tots chantars amoros:
«Mas trop servirs tendan mantas sazos,
quar ‘son amic’ en pert hom, so auch dir».
225
Per que ieu vuoill que deiatz presumir
e conoyser ben o may
lo parlar tot qu'ausy vay,
quar totz per aytal semblan
se parla con dic denan;
230
e per que mai entendimen
n'aiatz, dic son variamen.

Nominatiu, «hic amics»; genetiu, «amic»; datiu, «amic», acusatiu, «amic»; vocatiu, «amics»; ablatiu, «ab amic», «per amic», «del amic», «en amic», «ses e senes amich». E plural, «amic»; genitiu, «amics»; datiu «amics» acusatiu, «amics»; vocatiu, «amic»; ablatiu, «ab amics», «pels amics» «dels amics», «en amichs», «ses e senes amics», etc.

Dich ay con en aluoygnamen
es ditz e en abreviamen
le parlars ad retz mascolis,
235
ara diray dels feminis.
Parladura femmina
tals en «a» finis es declina,
aysi con «domna», «blanca», «bella»,
«gaya», «poma» e «isnella»,
240
e mantas de cestui anar
con savis hom pot esgarar,
e con dirai vai sos cors,
ses alcunaz autras colors,
e es breus els cars sengulars
245
e long els plurals variars.
Dels singulars vos dauc aytals
semblanç com dis
Peyre Vidals
qui no hac la valor manca:
«Car' ‘amia’ dos'e ‘franca’,
250
convinenz e ‘bell'’ e ‘bona’,
mos cors a vos s'abandona».
Encara dis
Fabres d'Uzes
le bos:
«Nom platz rics hom si no es amoros,
nim play ‘domna’ si gent no acuellis,
255
nin play donzelz si de gauch no servis».
Dic hay cons deu abreviar,
ara dich cos deu aluoignar.
D'en
Bernat de Ventadorn
, q'hac
pretz sobrels bos, ieu vos retrac
260
qar dis en sa chanson en ver:
«De la ‘domnas’ me dezesper».
Encara vos don semblanz
aysi con dis en
Andrianz
:
«Ay ‘domnas’ e seygnor
265
de Proens' e d'aillor».
Eu voil que vos dejatz garar
si con ieu vari son anar.

Nominatio, «franca»; genetiu, «franca»; datiu, «franca»; acusatiu, «franca»; vocatiu, «franca»; ablatiu, «ab franca»; e plural, «francas»; genetiu, «francas»; datiu, «francas»; acusatiu, «francas»; vocatiu, «o francas»; ablatiu, «ab francas», etc.

De la femnina qui en «a»
vay, dic hay segon mon tala,
270
ara vuos vuoill ieu dir ies
de ceylla qui fenis en «es»,
aysi con «sazos» e «amors»,
«calors» e «chansos» e «colors»,
e l'autre qu'es de simil guiza
275
en aysi com hom prims desguiza;
enls oblichs singulars breumen
es ditz, e en aluoygnamen
si deu dir en totz autres cas
per ver, e autramen no pas;
280
e diray vos en costui mot,
si com dis
Girbertz De si bo tot
:
«Ques dobla ‘valors’
de far ben e ‘honors’
lay on mestier han,
285
ans q'hom quera ni demann'».
Bernatz de Ventador
le gays,
qui motz avinentz retrays,
dis en son chan cizamen:
«Be es mortz qui d' ‘amor’ no sen
290
al cor qalqe dosa ‘sabor’».
Reigals de Berbezil
, q'honor
hac molt, dis en un dels sos canz:
«Mas ‘chansos’ er dorgumanz».
E dis en
Folquetz
de pretz bon:
295
«Tant mou de corteza ‘razon’
mon chan que no y puese fallir,
e manz i dei mell avenir».
Encara vos vuoil ieu mostrar
con dis en celui eis chantar:
300
«S'anc parley en ma ‘canson’»;
e dis:
«Per tal no m'abandon
qu'ieu sempharai auzit dir
que mensoygna nos pot cobrir
que no mora qualque ‘sazon’».
305
E tot aysi vay es espon;
e per que haiatz cor mellor
diray con sos variars cor:

Nominatio, «hec amors»; genetiu, «amor»; datiu, «amor» acusatiu, «amor»; vocatiu, «amors»; ablatiu, «ab amor», etc. E plural, «amors»; genetiu, «amors»; datiu, «amors»; acusatiu, «amors»; vocatiu, «amors»; ablatiu, «ab amors», etc.

Encara vuoill qe sapchatz
que i ha de paraulas assatz
310
qui en los nombres sengulars
se luoygnon e els plurals cars,
aysi con «ris» e «volentos»,
«cors», «solatz», «lais» e «delechos»,
e «bras», «glas», «vas», «nas» e «cas»,
315
«pres», «engres», «lus» e «fals» e «gras»,
«reclus», «claus», «repaus», «envers»,
«us», «romanz», «vers», «travers», «convers»,
e nom propri eizamen
de luecs han tal aluoygnamen,
320
con «Piza», «Luca», «Florensa»,
«Marseylla», «Jenova», «Plajensa».

Nominatio, «cors»; genetiu, «cors»; datiu, «cors»; acusatiu «cors»; vocatiu, «cors»; ablatiu, «ab cors»; et plural, «cors»; genetiu, «cors»; datiu, «cors»; acusatiu, «cors»; vocatiu, «cors»; ablatiu, «cors», etc.

Per aquestas las autras saber
podon li entendedor en ver.
Paraulas i ha encara,
325
aysi con hom prims esgara,
qui se luoygno ab drechura
sol per us de parladura
en totz los nombres, qar laienz
las ditz assatz may avinenz,
330
con «chantayritz» e «amayritz»,
«emperayritz» e «trobayritz».