El ciel vers Val d’Intelvi a tocch a tocch
L’è già scur, burrascôs ch’el fa pagura;
Ma el coscritt per la sira a tutt i cost,
Piœuva, tempesta, l’ha de vess al post.
Cress el brutt temp anmò col cress del vent
Ch’el sifola piangend in di orecc;
Ingajarda la sluscia in d’on moment,
Ch’el par che la stravacchen cont i secc;
No se pò pu andà innanz; bœugna cercà
Quai paes o quai riva de prodà.