IX. SANT'AMBRŒUS E I TRE TOSANN

Gh'era ona volta tre tosann pover pover, che saveven minga come fà a viv; e gh'aveven minga de mamma e minga de papà. E sti poer tosann, ghe toccava andà a messa vunna a vunna, perchè gh'aveven un vestii sol intra tre. On dì, passa via Sant'Ambrœus della casa de sti tosann e el ved sul tecc i angiol a ballà. E lu, el val denter; e el ghe dis a i tre tosann:—«Chì l'è, che sta chì in sta porta? Sii domà vialter?»—E lor ghe disen:—«Sì, semm domà nun; ma semm pover pover e gh'hemm minga de mangià.»—Allora lu, el dis:—«Ben, mi soo, ch'el signor el m'ha fàa capì, che vialter sii bonn.»—El gh'ha miss sul tavol ona borsa de danee; e el gh'ha ditt a sti tosann:—«Ve doo sta borsa, che pussee en tiraree fœura de danee, pussee ghen sarà denter[xvi]. Ma se vialter sarii cativ e consumarii i danee, guardee, che el signor el ve castigarà.»—On mes dopo, el torna a passà via. El guarda sul tecc, e invece de vedè i angiol, el ved i ciapitt, che balleven. Allora lu, el corr in casa di tosann; el ved là tanti giovin e lor vestii de seda, e la casa tutta in lusso e preparàa di disnaa de princip. Alora, lu, el va adasi adasi, el porta via la borsa e pœu el ghe dis a i tosann:—«Hin quest i promess, che m'avii fa de vess bonn? e l'è quest el ben, che ghe vorii al signor? Vialter no salvarii l'anima, se no andarii in d'on desert a fa penitenza e a morì là.»—I tosann, alora, s'hin pentii; e hin cors in d'on desert, in dove no faseven che piang e pregà. Quand hin mort, s'è vist tre colomb a volà in ciel. Eren l'anima di sti tre tosann.

X. CICCIN BORLIN

Gh'era ona volta on fiœu, che se ciamava Ciccin Borlin[xvii]. E la soa mamma, on dì, la ghe dis:—«Mena i bœu a mangià in quel praa là. Te faroo on bel chisciœu[xviii]; tel mangiaret intant, ch'el bœu, el mangia.»—Ciao, el fiœu el va cont el chisciœu e el bœu. Quand l'è là, el sent ona vos sott terra, che la dis:—«Ciccin Borlin, cascia dent el to didin, in del chisciotin[xix] e te vedaret tanti bej robb.»—Lu, l'ha casciàa denter; ma apenna l'è staa dent el dit, el s'è trovaa sott terra; el s'è trovaa cont ona stria veggia veggia, che l'ha miss in caponera, e l'ha lassaa dent on mes. Quell di duu mes[xx], la va là attacch a la caponera, e la dis:—«Gigin Borlin, cascia fœura el to didin, per vedè se te set deventaa grassin.»—E lu, invece de cascià fœura el dit, l'ha casciaa fœura on ciod. E la veggia, la fa:—«Sta denter, sta denter, che te see magher ancamò.»—De lì a on poo de temp, i tosann de la stria ghe disen a la soa mamma:—«Nun vœurem mangià el Ciccin Borlin; grass sì, grass no, nun el vœurem mangià.»—E la veggia, la fa:—«Com'hoo de fà a fall morì?»—«Ti, tirel fœura della caponera; e mett su on caldar d'acqua bujenta[xxi]; e digh, de fà sott et fœugh. Quand l'è drèe a fà sott el fœugh, vagh de drèe, ciappel per i gamb e buttel denter in del calder de l'acqua calda.»—Ciao, i tosann van via; e la mamma, la va a tirà fœura Ciccin Borlin de la caponera, e la ghe dis:—«Ven chì, a fà sott el fœugh.»—E lu, el dis:—«Mi sont minga bon; famm vedè come se fà.»—E lee, la ghe fà imparà; e lu, el va de drèe, le ciappa per i gamb e le butta in del caldar. Quand l'ha buttada denter, el scappa, el va su ona pianta, el sta là tant temp. Ven a casa i tosann, e se metten a vosà:—«Ven de bass a mangià el Ciccin Borlin, mamma, che l'è cott.»—E se metten a mangià la soa mamma, che l'era in del caldar. Dopo, tiren fœura la testa de la soa mamma; e se s'hin accort, che l'era la soa mamma e minga el Ciccin Borlin. Alora, hin andàa a cercà in la caponera e in giardin el Ciccin Borlin; e l'han trovaa sulla pianta; e ghe disen:—«O Ciccin Borlin, come t'hê faa a andà sulla pianta?»—E lu, el dis:—«Ho ciappaa ona bacchetta longa longa de ferr e guzza; e pœu l'hoo fada scaldà ben ben, pœu me sont settàa su e sont andaa su la pianta.»—Alora, i strij hin cors a tœu la bacchetta de ferr rossa e se s'hin settàa su tutt e do, e hin restàa lì mort. E alora, el Ciccin l'è vegnuu giò, e l'ha ciappaa tutt i danèe di strij e l'è andaa a casa a fa el scior co la soa mamma.

XI. EL FIŒU, CHE l'È ANDAA SUL SOREE.

Gh'era ona volta on fiœu, ch'el gh'aveva el papà e la mamma, che ghe daven i bott e el voreven mandà fœura de casa. Allora, sto fiœu, el se mett a piang. El so papà el ghe dis:—«Tàs; e va a tœu l'oli[xxii] e l'asee.»—El gh'ha daa i pestonitt per metti denter, e i danèe. El fiœu, el va; e, quand l'è a mezza strada, ghe borla giò i pestonitt e se rompen. Allora, lu, el dis:—«Ah poer a mi, come l'è ch'hoo de fà, a portà a casa l'asee e l'oli?»—Ciao, el va innanz. El va là in de l'oliatt[xxiii];, el ghe dis:—«Ch'el me daga l'oli e l'asee.»—«Dove l'è, che l'hoo de mett, car el me fiœu, che te gh'hê minga adree i amolitt?»[xxiv]—E lu, el fa:—«Che me le metta chì, l'oli in del cappell.»—«E l'asee? dove l'è, che te l'hoo da mett?»—E lu, el volta el cappell, el lassa borlà giò tutt l'oli, e el dis:—«Che me le metta chì dessora del cappell.»—Ciao, el paga; e pœu el va a casa del so papa, ch'el ghe dis:—«Dove l'è che t'he miss l'oli e l'asee, o birbon d'on birbon?»—E lu, el ghe fa vedè el cappell, e el ghe dis:—«De chi, gh'è l'aseè!»—El volta el cappell:—«E de chi, gh'è l'oli!»—El so papà, el gh'ha dàa ona filza de bott; e le manda fœura de casa. E lu, el se mett a piang e a dì:—«Dove l'è, che hoo de andà mi adess?»—Quand ghe ven in ment, ch'el gh'aveva ona zia, sciora comè, in d'on paes visin. E lu, el va. Quand l'è su la strada, l'incontra on baston, ch'el ghe dis:—«Lassem vegnì adrèe.»—E lu, el dis:—«Mi no, mi no: cossa l'è, che hoo de fann de ti?»—El baston, el dis:—«Te vedaret, che saront[xxv] bon a quicoss.»—E ciao, el ghe va adrèe. De lì on poo de pass, l'incontra ona rœuda, che la ghe dis al fiœu:—«Lassem vegnì adrèe.»—E lu, el dis:—«Mi no; coss'hoo de fann de ti?»—E lee, la dis:—«Te vedarett, che te juttaroo.»—Dopo l'incontra on guggin[xxvi]; el fa l'istess, el ghe va adrèe. Dopo l'incontra on leon; el ghe va adrèe anca lu. Dopo l'incontra on sciott de merda[xxvii]; el ghe va adrèe anca lu. E vann, vann in de sta zia sciora. E lee, la gh'era minga in casa. Allora, el baston, el dis:—«Mi me scondi de dree a l'anta[xxviii].»—La rœuda, la dis:—«E mi de dree ai sidej.»—El sciott, el dis:—«E mi sul bernàzz[xxix].»—El guggin, el dis:—«E mi me ponti denter in del sugaman.»—El leon, el dis:—«E mi voo in lett.»—El fiœu, l'è andàa sul soree[xxx]. Ven a casa la zia. Appenna denter de l'uss, el baston, el ghe dà tanti bastonad[xxxi]. La fa on pass innanz; e la rœuda, la ghe corr su i pee. La va là, per tirà su on poo de fœugh col bernàzz, e la se sporca i man. La fa per sugass in del sugaman, e la se spong. Stuffa de tutt sti malann, la fa per andà in lett, el leon le mangia. Allora, el fiœu, el ven giò del soree; l'ha ciappaa tutt i danèe de la soa zia, e l'ha faa el scior.

[] Cf. con la Novella CCXXV del Sacchetti:—“Agnolo Moronti fa una beffa al Golfo; dormendo con lui, soffia con un mantaco sotto il copertojo; e, facendoli credere, che sia vento, lo fa quasi disperare.”—

[ii] Com'è possibile parlare di venti freddi, senza ricordarsi il faceto errore d'un famigliare del duca Litta? che, leggendogli un libro od un giornale, interpretò le parole:—“Il bastimento era spinto da un venticello fresco di S. E.”—cioè di Sud—Est, come soglion barbaramente dire, in questo modo:—“Il bastimento era spinto da un venticello fresco di Sua Eccellenza!”—

[iii] Abbiamo una Novella poco diversa appresso il Bandello: Parte IV. Novella III.—«Un cortigiano va a confessarsi; e dice, che ha avuto volontà di ancidere un uomo, benchè effetto nessuno non sia seguito. Il buon frate, che era ignorante, nol vuole assolvere, dicendo, che voluntas pro facto reputatur, e che bisogna avere l'autorità del vescovo di Ferrara: su questo una beffa, che al frate è fatta.»—Cf. anche con la novella CXCVI del Sacchetti.—«Messer Rubaconte, potestà di Firenze, dà quattro belli e nuovi judicii in favore di Begnai.»—

[iv] Se la memoria non m'inganna, il Casalicchio ha trattato questo argomento, stemperandolo con la solita sua dicitura prolissa. Ma non ne son certo; e nessuno, credo, vorrà farmi un delitto del non avere riscartabellate quelle indigeste centurie, per assicurarmi della cosa.